NÀQUERA

Twitter Facebook Valencià Castellano

notícies

Presentació del llibre 'Manuel Pérez Arnal: la seua vida i la seua obra'

Presentació del llibre 'Manuel Pérez Arnal: la seua vida i la seua obra'

23/09/2016
festes

Article dedicat al sacerdot naquerà en el Llibre de Festes

Este divendres, 23 de setembre, tindrà lloc la presentació del llibre ‘Manuel Pérez Arnal: la seua vida i la seua obra’, una biografia del sacerdot naquerà que va fundar en 1912 el Sindicat de l’Agulla, la primera organització sindical per a dones d’Espanya i hui en dia coneguda com l’Obra Social Femenina. Escrit per l’historiador valencià Vicent Comes Iglesia, que hui desgranarà les fites més importants de la vida del sacerdot, a partir de les 19 hores en el Hall de l’Ajuntament.

Si vols conèixer més sobre aquest naqueranà, pots llegir l’article escrit pel Partit Popular de Nàquera en el Llibre de les Festes 2016 a partir de la pàgina 45, que transcrivim a continuació baix el títol Pau, Caritat, Justícia

El sindicat de l’agulla…‘Obres que són amors’. Nàquera en homenatge a Don Manuel Pérez Arnal.

Transcorria en 1912 quan Don Manuel Pérez Arnal va fundar el ‘Sindicat de l’Agulla i Similars’ fruit de la doctrina social de l’Església iniciada amb l’encíclica del Papa Leon XIII ‘Rerum Renovarum’ en 1891 que va assenyalar el dret que tenien els homes i les dones, en les seues diverses classes socials, a organitzar-se i a associar-se per a defensar els seus drets. I açò que va ser un desig de l’Església manifestat en un document de tanta categoria com la ‘Rerum Novarum’ va ser para Manuel Pérez un mandat i un instrument per a un nou apostolat.

La realitat soci laboral del moment, els efectes de la Segona Revolució Industrial, la precària situació dels treballadors, la invisible defensa dels seus drets i, sobretot, de la seua dignitat laboral, feien necessari proclamar el dret que tenien tots els homes i, també les dones, a organitzar-se i associar-se per a defensar millor els seus drets.

I, així va sorgir, en l’hivern de 1911, a València, un fet corrent en aquella època va servir per a il·luminar amb llum sobrenatural la ment de D. Manuel. El rellotge del Miguelet acabava de donar les dotze de la nit quan D. Manuel tornava a casa després d’assistir a un malalt que li havia tocat urgentment. Una figura xicoteta va emergir en la foscor. Era una xiqueta que venia del taller, es podia endevinar la por que sentia en anar sola pel carrer a eixes hores. Va somriure en observar amb alleujament el rostre infantil de la xiqueta que no tindria més de catorze anys. Sa mare estava malalta i només alguns dissabtes anava a buscar-la si podia. La va acompanyar fins a la seua casa i es van despedir.

I va ser aquella nit, quan va prendre la ferma resolució de lluitar contra tot i contra tots, treballant quant li fóra possible per la millora material i espiritual de la classe obrera, i posar en pràctica la Doctrina Social de l’Església, amb la creació de potents associacions professionals capaç de defensar els legítims drets de la dona treballadora dins dels principis catòlics.

Esta trobada casual va avivar l’esperit inquiet de Manuel Pérez. Sabia del règim abusiu de treball al que estaven sotmeses moltes obreres, i d’una manera particular en els coneguts ‘tallers de l’agulla’ on es treballaven més de dotze hores diàries, per a guanyar un jornal irrisori que no bastava per a satisfer les més estrictes necessitats particulars o familiars.

Baix el lema ‘Pau, Caritat i Justícia’ i tan sols amb 19 obreres, D. Manuel va fundar en 1912 el ‘Sindicat de l’Agulla i Similars’ (1912-1936) nomenat en l’actualitat ‘Obra Social Femenina de la Verge dels Desemparats’, i baix eixe lema ha girat tota l’activitat de l’Obra Social.

El sindicat va créixer en poc de temps i es va reorganitzar en grups segons les necessitats particulars del treball, sorgint així els gremis per a millor defensa dels seus drets. Es van obrir escoles nocturnes per a elevar el nivell cultural de les obreres i, entre altres activitats, es va crear la Caixa de Crèdit, la Mutualitat deEnfermeres, el Taller de Paro, la Missatgera del Sindicat o el Butlletí Informatiu, activitats d’ordre moral i religiós, activitats de Formació Professional, la Biblioteca Circulant, la Hospedería de Sirvientas i la Bolsa de Colocaciones, activitats recreatives i culturals, el Cor Angèlic i el Cor Musical, etc. El que va contribuir a estendre molt ràpidament l’obra per les altres províncies valencianes. Al juliol de 1936 el numero d’associades era de 40.000.

Naixement i infància de Don Manuel
Don Manuel Pérez Arnal va nàixer a Nàquera (València) en 1879, d’un matrimoni format pel Manuel Pérez Navarro i María Arnal Navarro, llauradors que ja tenien una filla de tres anys. Va rebre les aigües baptismals dos dies després del seu naiximent en l’Església Parroquial de la localitat de mans del vicari D. Ramón Guanter. El xiquet Manuel, conegut amb el diminutiu afectuós ‘Nelet’, va ser educat en un ambient profundament religiós i, sent encara vicari Guanter, va vorer com despertava la vocació sacerdotal en aquella ànima de xiquet.

Va ingressar en el Seminari Conciliar de València a l’octubre de 1892, cinc anys després va marxar a Roma on va estudiar Filosofia i Teologia en la Universitat Gregoriana, residint en el Col·legi Español de San José. Va ser ordenat sacerdot el 18 de juliol de 1903 de la mà del Cardenal Merry del Val. Va celebrar la seua primera missa a Nàquera, el seu poble natal, el 30 de juliol de 1903, en ocasió de la celebració dels Sants Abdón i Senent. Va tornar a Roma per a finalitzar els seus estudis on va obtenir tres doctorats en Filosofia, Ciència Teològica i Dret Canònic.

Com era Don Manuel?
D’estatura més ben manudeta, prim i de mirada dolça, els que tingueren l’oportunitat de conèixer-lo destaquen la seua humilitat, el seu parlar senzill i reposat. La seua pietat i fervor ho portaven a expressar-se sempre en to benvolent, disculpant les faltes i errors aliens i exaltant els més insignificants encerts i bones intencions. En totes les seues actuacions va sobreeixir sempre en Don Manuel la santedat.

Don Manuel va treballar en la seua obra fins al 4 de juny de 1946, quan va ser cridat per Déu al seu sí. Les seues restes descansen en la Capella de l’Obra Social Femenina a Nàquera. El Procés de Canonització es va iniciar el 13 de novembre de 1999 a València, trobant-se la causa de Canonització a Roma des de març de 2008.

Setanta anys després de la seua mort, la seua obra segueix viva i amb gran arrelament en la ciutat de València. En l’actualitat, es realitzen diverses activitats, de manera regular, com a classes de cultura general, treballs manuals, cort i confecció, retirs mensuals, exercicis espirituals anuals o torns d’estiueig en la Residència de Nàquera de l’1 de juliol fins al 30 d’agost. L’Obra Social conta també amb sector per a majors i per a joves i xiquetes…‘El Sindicat de l’Agulla i Similars… Obres que són amors’.

Partit Popular de Nàquera

Ajuntament de Nàquera.

Plaça de l'Ajuntament, 1
46119 | Nàquera | València | Espanya

avís legal

tots els drets reservats

Valid XHTML 1.0 Transitional ¡CSS Válido!

Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra la política de cookies, aquí Si continuas navegando estás aceptándola
Política de cookies