NÀQUERA

Twitter Facebook Valencià Castellano

regidories › Educació, cultura i joventut

Stop al ciberbullying, no ho compartisques

Stop al ciberbullying, no ho compartisques

21/12/2018
educació, cultura i joventut

La campanya 12 lemes se centra en el ciberassetjament

El terme ciberbullying ha passat a formar part del nostre vocabulari habitual. Però, sabem realment què significa i què implica? Aquest mes, la campanya 12 lemes de la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes addictives de la Mancomunitat Camp de Túria se centra en el ciberassetjament.

El ciberbullying o ciberassetjament és l’ús de mitjans digitals amb la finalitat d’assetjar psicològicament a altres persones. No obstant això perquè puguem parlar en propietat de ciberbullying han de donar-se dos supòsits.

En primer lloc, l’assetjament es dóna entre iguals, és a dir, entre xiquets, adolescents o joves de la mateixa edat i del mateix context social.

En segon lloc, no es produeix abús sexual i no intervenen adults en aquest tipus de delicte.

Es pot definir com “l’ús dels mitjans telemàtics (Internet, telefonia mòbil i videojocs online principalment) per a exercir l’assetjament psicològic entre iguals”. Per tant, estem davant un cas de ciberbullying quan un o una menor turmenta, amenaça, assetja, humilia o molesta a un altre/a mitjançant Internet, telèfons mòbils, consoles de jocs o altres tecnologies telemàtiques.

Cal diferenciar el ciberbullying de bullying. En tots dos casos es dóna un abús entre iguals. Però el ciberbullying atén altres causes, es manifesta de forma diferent i les seues estratègies de abordament i conseqüències també són diferents. És molt problable que el bullying siga seguit de ciberbullying. També és possible que el ciberbullying puga acabar en una situació de bullying, però no sol succeir.

Com a exemple d’aquest delicte podem trobar segons publiquen en el lloc web ciberbulling.com (http://www.ciberbullying.com/cyberbullying/):

• Penjar en Internet una imatge compromesa (real o efectuada mitjançant fotomuntatges) dades delicades, coses que poden perjudicar o avergonyir a la víctima i difondre-ho en el seu entorn.
• Donar d’alta, amb foto inclosa, a la víctima en un web on es tracta de votar a la persona més lletja, a la menys intel·ligent… i carregar-li de punts o vots perquè aparega en els primers llocs.
• Crear un perfil o espai fals en nom de la víctima, en xarxes socials o fòrums, on s’escriguen a manera de confessions en primera persona determinats esdeveniments personals, demandes explícites de contactes sexuals…
• Deixar comentaris ofensius en fòrums o participar agressivament en xats fent-se passar per la víctima de manera que les reaccions vagen posteriorment dirigides a qui ha patit la usurpació de personalitat.
• Donant d’alta l’adreça de correu electrònic en determinats llocs perquè després siga víctima de spam, de contactes amb desconeguts…
• Usurpar la seua clau de correu electrònic per a, a més de canviar-la de manera que el seu legítim propietari no el puga consultar, llegir els missatges que a la seua bústia li arriben violant la seua intimitat.
• Provocar a la víctima en serveis web que compten amb una persona responsable de vigilar o moderar el que allí passa (xats, jocs online, comunitats virtuals…) per a aconseguir una reacció violenta que, una vegada denunciada o evidenciada, li supose l’exclusió de qui realment era la víctima.
• Fer circular rumors en els quals a la víctima se li supose un comportament reprotxable, ofensiu o deslleial, de manera que siguen uns altres els qui, sense posar en dubte el que lligen, exercisquen les seues pròpies formes de represàlia o assetjament.
• Enviar paraments amenaçadors per e-mail o SMS, perseguir i aguaitar a la víctima en els llocs d’Internet en els es relaciona de manera habitual provocant-li una sensació de complet aclaparament.

Espanya és, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un dels països on més es practica el ciberassetjament. La Fundació ANAR i la Fundació Mútua Madrilenya van publicar un informe en 2017 un informe que posa en evidència la importància que està adquirint aquest delicte al nostre país. un de cada quatre casos d’assetjament escolar és ciberassetjament. Aquesta proporció augmenta amb l’edat ja que a partir dels 13 anys és un de cada tres casos.

A més, les xiquetes pateixen molt més aquest tipus d’abús que els xiquets (70 -30%) i l’edat mitjana a la qual comença a produir-se aquest assetjament és als 13 anys.

Quant a la plataforma més utilitzada és WhatsApp, amb un 81% respecte a les altres vies.

La majoria de les víctimes que pateixen ciberbullying són espanyoles i pertanyen a famílies convencionals i sense problemes econòmics (en el 86% dels casos). Respecte als assetjadors, solen estudiar en la mateixa escola que les seues víctimes, actuen en grup i, normalment, són del seu mateix sexe. En un 30,6% dels casos de ciberassetjament, est va unit a agressions físiques.

A aquestes dades cal sumar el fet que la majoria de les víctimes no demana ajuda a un adult fins que ha passat tot un curs escolar (habitualment, als pares)..

la Fundació Save the Children proporciona també informació sobre la pràctica d’aquest delicte al nostre país després de la realització d’una enquesta a més de 21.000 xiquets espanyols: la meitat d’ells van reconéixer haver realitzat ciberassetjament en alguna ocasió i molts d’ells van reconéixer no saber per què ho van fer.

Cal insistir que la comunicació entre pares i fills és bàsica perquè es genere el clima de confiança necessari perquè els menors parlen d’aquesta situació i demanen ajuda quan es produïsca algun tipus d’incident d’aquestes característiques. També és important que en el cas que el menor siga el que exerceix aquest tipus d’assetjament, ha de ser conscient de les conseqüències que les seues accions estan provocant

Ajuntament de Nàquera.

Plaça de l'Ajuntament, 1
46119 | Nàquera | València | Espanya

avís legal

tots els drets reservats

Valid XHTML 1.0 Transitional ¡CSS Válido!

Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra la política de cookies, aquí Si continuas navegando estás aceptándola
Política de cookies