NÀQUERA

Twitter Facebook Valencià Castellano

regidories

Turisme, comerç i fires

Comerç

ACENA

ACENA

Acena és l'Associació de comerciants i empresaris de Náquera. Els objectius de l'associació són la lluita pels interessos dels nostres clients i dels associats. Pretenem millorar la formació dels nostres associats, i millorar el servici oferit a través de campanyes, promocions, guies informatives. Facilitem suport als associats en matèria d'estudis d'econòmics, gestions en l'administració, assessorament i defensa davant d'institucions, etc.

Totes les empreses que hui en dia integren la nostra associació compten amb una preparació, garantia i professionalitat tant a nivell empresarial com a comerços.

Més informació: http://www.acena.es/

Llistat de comerços

Polígons Industrials

Els Vents

Polígon Industrial 'Els Vents' Ubicat en la zona Sud-oest, afrontant amb el terme municipal de Moncada, i a escassos metres de la connexió amb el by-pas.

Vore mapa

La Lloma

Situat prop de la població en la carretera de Náquera a Bétera amb l'encreuament amb la carretera de Massamagrell

Vore mapa

Turisme

Localització

Náquera és una vila turística situada en els contraforts de la Sierra Calderona que compta amb un clima temperat i que en les nits d'estiu es disfruta d'una frescor que s'agraïx.

Dista de València 23 quilòmetres, amb la qual es comunica directament per la carretera de Burjassot a Torres Torres o per la de Náquera a Massamagrell, el camí de la qual dista d'aquella 26 quilòmetres. L'estació de ferrocarril més pròxima és la de Bétera, de la qual dista 8 quilòmetres i amb el que està comunicat a través d'una línia de metro -bus.

Està assentada sobre un monticle, en un altre temps coronat per un castell, a 212 metres sobre el nivell mar i a l'entrada d'un extens i lluminós vall cobert en la seua major part d'exhuberant i saludable vegetació. Rodejada de pinars i fonts, en la part nord , compta a més amb nombrosos disseminats i urbanitzacions repartides per tot el terme. A més d'açò compta amb un polígon industrial denominat 'Els vents' ubicat en la zona sud-oest del terme, en el límit amb la població de Moncada i a escassos metres de l'entrada al bypass.

Vore mapa

Oficina de Informació i Turisme

naquera@touristinfo.net

Paseig de les Delicies, 1B
Telf. 96.168.43.98

Com Arribar?

Autovia Valencia-Ademuz, eixides per Bétera, o per Náquera-Moncada.
Carretera comarcal Bétera -Torres Torres. (CV-310)

Servici metro-bus: Metro Valencia-Bétera. Connexió amb autobusos (Bétera-Nàquera)

Horari d'autobús
Horari d'autobús ESTIU
Informació de les parades

Servici de Taxi 24 hores

Viatges curt i llarg recorregut.
Paqueteria urgent.
Aeroport.
Estacions de tren: Nord i Joaquín Sorolla

Consultes i reserves: tel. 630728836. José Luis.

Què Visitar?

Ermita de Sant Francesc

Ermita de Sant Francesc

Si en Náquera hi ha una edificació amb un valor simbòlic per a tots nosaltres, sens dubte és l'ermita de Sant Francesc. El valor li ve Donat per la participació dels nostres avantpassats en la seua construcció, la qual cosa la fa partícip de la nostra vida. Però Qual és l'origen de l'ermita? Quines modificacions i avatars a patit al llarg de la història?

L'ermita original es denominava ermita de la Ràpita. Estava situada en l'entrada de l'actual calvari. Era una edificació d'una sola nau rectangular d'11 metres de longitud per 7 d'ample. Es dividia en dos parts iguals en el sentit del seu eix major per tres arcs apuntats. Es cobria amb una sostrada de fusta a dos aigües. En l'interior tenia com a decoració principal dos quadros, el retaule de San Francisco i un altre dedicat a la Mare de Déu dels desemparats. Les parets eren llises i decorades amb una pintures a enfila en color blau (realitzades ja en el s. XIX) i excepte una banc de pedra que la recorria en la seua totalitat.

El conjunt es completava amb un quadro de la Mare de Déu del Rosario amb Santo Domingo i Santa Rosa i un altre de la Mare de Déu. Adossat a la part dreta de l'ermita existia un xicotet ermitori, on van residir en alguns moments de la seua història diversos ermitans.

Es desconeix fins a l'actualitat qual va ser el moment de la seua construcció. Al llarg de la seua història trobem diferents notícies i documents que anomenen a l'ermita de San Francisco. El primer d'ells ho trobem en una visita pastoral que datava de 1603. De nou es parla de l'ermita en la visita pastoral ocorregut l'any 1608, en la que s'anomena com “ermita de Sant Vicent”. En eixa visita el senyor de Náquera, D. Melcior Figuerola sol·licita permís per a oficiar missa en l'ermita. L'any següent en el 1609, en l'acta de presa de possessió de D. Francisco Figuerola es diu així: “Accedí a la montanyeta que está deves Valencia, nomenada la Ràpita en la qual està construida i edificadad una ermita o capella i te son altar ab la figura de Sant Francesc i prengue posesió de la dita ermita e capella obrint i tancant la porta de aquella”.Novament l'any 1609, s'anomena l'ermita de San Francisco d'Assís en la Carta de Poblament en la qual s'indica com a propietari de l'ermita de San Francisco i Sant Vicent al Sr. Figuerola. L'any 1619 es concedix el permís per a anar en processó fins a l'ermita i inclús celebrar en ella missa tant el dia en què se celebra la festa de San Francisco com qualsevol altre dia. (Açò suposa el primer indici escrit dels antecedents de l'actual pujada de Sant Francesc a l'ermita). A causa de la mala conservació de l'ermita per part del Senyor que l'havia utilitzat com a magatzem d'espart i la resta de cultius, l'any 1732 s'insta a corregir les deficiències. A partir d'ací són contínues les queixes pel mal estat de l'edifici. L'any 1892 s'escriu al Marques de Boval sol·licitant permís per a alçar una nova ermita a causa del mal estat de conservació i el perill d'afonament que presentava. Finalment un any més tard se cedixen els terrenys a la població.

Ermita de Sant Francesc

La construcció de la nova ermita s'inicia l'any 1912 amb la col·locació de la primera pedra el dia 5 de maig, i es finalitza a mitjan 1913. El 18 de novembre d'eixe any l'ermita es va afonar. Novament es va iniciar la construcció d'una nova ermita per part dels naqueranos el dia 12 de juny de 1917, que es va finalitzar l'any 1921. La construcció és obra dels naqueranos que van aportar la seua mà d'obra, el material i recursos econòmics depenent de les possibilitats de cada u. És un edifici neogòtic de xicotetes dimensions amb una nau sense capelles laterals. L'espai es cobrix amb tres trams de voltes de creueria amb clau en la unió dels nervis, i separats entre si per un arc faixó que es baixa en una mènsula a mitat de la paret.

Ermita de Sant Francesc

La sagristia es cobrix amb una volta de cinc draps que es recolza en bigues de fusta vistes. Les úniques obertures a l'exterior que té l'edifici són els óculos, que recentment (2002) s'han tapat amb vidrieres al·lusives a San Francisco, sant patró del municipi i al que està dedicada l'ermita. La decoració interior de la mateixa és molt austera, mancant per complet d'ella, excepte les mènsules que servixen de fitació als arcs faixons. L'altar, també d'estil neogòtic, és obra del tallista D. Miguel Romeu.

L'exterior és completament llis i sense cap element decoratiu excepte en la portada. La porta s'ha destacat en la part alta amb una motlura d'algeps en forma d'arc apuntat marcant l'arc en què s'inserix la porta. Per damunt d'este i dins d'una fornícula es va col·locar l'any 1998 una imatge de l'estigmación de San Francisco en taulellets de ceràmica, donada pels clavaris de San Francisco. L'entorn de l'ermita es completa amb el calvari que està situat just en l'esplanada davantera. Està format per 14 caselles rectangulars de rajola i rematades per una sostrada a quatre vessants amb teules vidriades blaves amb els angles en blanc. En la part davantera se situa, dins d'una fornícula, una escena de la passió realitzada en taulellet. La construcció del calvari es va iniciar l'any 1886, però no es va inaugurar fins a l'any 1922 junt amb l'ermita. Va substituir a un calvari antic que se situava en la part esquerra de la senda d'accés a l'ermita i s'iniciava en el carrer Llavador.

Església de la Verge de l'Encarnació

Història / Construcció

Església de la Verge de l

En l'altar major de l'Església nostra Senyora de l'Encarnación està inscrita següent data “1757”. Però a què correspon esta data?, a la construcció?.

Segons la mateixa, l'església de Náquera complix enguany els seus 250 anys en peu. Des d'ací volem dedicar unes breus línies a este emblemàtic edifici de la nostra població, arreplegar algunes anotacions de la seua construcció i acostar-los al seu esdevindre històric al llarg dels anys. Els primers cristians, darrere de la reconquista, van utilitzar l'antiga mesquita davall l'advocació de l'Anunciació segons consta en la visita pastoral de 1562. Compartia Náquera capellà amb Serra, i inclús amb Torres Torres. Ja des de 1579, i en repetides visites pastorals indiquen la pobresa i l'estat de degradació de l'antiga església. Estes anotacions són constants fins a l'any 1725 quan es diu que l'edifici està completament derruït i cal fer una nova església.

L'any 1753 trobem un document notarial, conveni entre l'alcalde, el capellà la junta d'habitants per a la construcció de l'església i el mestre fabriquer. En ell se'ns diu que es volen reprendre les obres de l'església (que portaven 8 anys parades) ja que l'anterior està en molt mal estat de conservació i és incapaç d'acollir al nombre de fidels existia en eixe moment. En el mateix s'indica com a data límit per a finalitzar la nova construcció el 8 de setembre de 1754. Les obres es continuen gràcies a les aportacions particulars de capital. El 2 de juliol de 1754 trobem una nova reunió ja que es preveu que les obres no estaran acabades en el termini oportú.

Església de la Verge de l

Finalment les obres no s'acabaran fins a l'any 1757, any en què es realitza l'últim pagament. L'any 1758 es va realitzar la primera visita pastoral a la població de Náquera celebrant-se la missa en la nova església. Darrere de la construcció de l'església en 1759 s'anomena definitivament un capellà independent per a Náquera. Com a dades curioses dels avatars històrics d'este edifici assenyalem els diferents usos que se li van donar a l'església en època de guerra. L'any 1936, a finals es van incendiar la gran majoria d'obres pertanyents a l'església i el temple es va convertir en garatge. A finals del 1938 va ser saló de ball i cine. L'any 1938 la torre de l'església va ser utilitzada com a torre de vigilància d'aviació.

Descripció

Església de la Verge de l

Material utilitzat és la pedra de maçoneria amb filades de rajola. Les dimensions del temple són reduïdes 24m de llarg per 13,50 d'ample i 6m la nau central. En la seua construcció seguix les traces marcades per les recomanacions arquitectòniques per a temples de la diòcesi de València d'Isidoro d'Aliaga de l'any 1631. Planta 1 nau amb capelles laterals entre contraforts i testera pla. Al costat de la Capilla Major (zona de l'altar) dos estades que ho decanten, la capella de Comunió i la sagristia. Per darrere de l'altar se situa el transagrari. Els contraforts de les capelles laterals es perforen per a deixar pas el que fa que es cree una major amplitud en les capelles formant una espècie de naus laterals. Presenta un marcat cor als peus.

No les complix en allò que s'ha relacionat al cobriment que devia haver sigut d'aresta rebaixada. Cada un dels espais utilitza una forma de cobriment diferent. La nau central es cobrix amb volta de mig canó amb llunetes. Per a les capelles dels peus s'utilitza la volta de canó perpendicular als murs. La capella de comunió amb volta de mig canó amb arcs faixons, les capelles laterals amb cúpulas amb petxines i la sagristia i la capella major amb volta de mig canó corregut. Per al reresagrari s'utilitza una coberta plana.

Església de la Verge de l

La decoració interior presenta un marcat estil de final del barroc o incipient neoclàssic. Esta va patir un gran deteriorament en la guerra civil el que va fer que en el s. XX patira grans transformacions. Entre elles, l'altar major que es consagre l'any 1941. La fatxada dividida en tres carrers sobre sòcol, la primera la torre campanar, la segona i central es correspon amb la portada i la tercera no posseïx cap element decoratiu. Esta fatxada patix alguns canvis l'any 1901. La part central de l'entrada emmarcada amb pilastres. El frontó triangular va substituir en el 1901 a un rematada semicircular. Enguany també es modifica la torre afegint- se el rellotge actual. La rematada de la torre es va afegir en el 1901. En 1927 es torna a haver-hi reformar.

Per damunt de la rematada trobem un relleu de l'Anunciació. Este data de 1927 i és d'estil renaixentista italianitzant. Va substituir a uns taulellets originals de l'època de construcció del temple, que es van eliminar l'any 1901 ja que s'havien perdut alguns. Per damunt d'estos trobem uns taulellets de Sant Francesc originals del moment de construcció de l'església amb la temàtica de l'emprimació de les llagues.

Obres

Església de la Verge de l

En l'interior de l'Església és guarden gran nombre d'obres d'art, quadros, i escultures. Volem fer una menció especial als dos quadros situats en l'altar: “La Flagel·lació de Crist” i “El sucar d'Emaús”. Ambdós presenten un ambient tenebrista amb la llum sempre dirigida a un focus (Crist) i els escenes és mostren amb la teatralitat pròpia del barroc. L'autor dels mateixos en Pere Salvador i daten de l'any 1655 segons s'indica en l'anotació trobada en la part posterior d'un d'ells. Gràcies a la seua labor com a director.

Retaule de San Francesc d'Assís

El retaule està compost per tres carrers i una predel·la amb 5 imatges. Està situat en l'altar de l'ermita. El retaule està format per tres taules principals i una predel·la que consta de cinc imatges o escenes. La primera imatge d'esquerra a dreta de les taules superiors mostra a Sant Miquel Arcàngel. En el nimbe de l'arcàngel podem llegir la següent inscripció escrita en lletra humanística: “ORA PRONBIS BEA T( ) MIQUA-EL” La taula central mostra a la figura de San Francisco sostenint el crucifix de Crist amb la mà dreta en primer pla sobre un fons o paisatge de muntanyes prou fosc. Es representa amb un nimbe daurat en què trobem la inscripció següent: “SANTUS FRANCISCUM MINORUM PATER”.

Retaule de San Francesc d

La taula de la dreta mostra a Santa Margarita, Mare de Déu i màrtir d'Antioquia. En el nimbe trobem la següent inscripció, escrita amb lletra humanística: “ORA PRONOBIS BEATA MARGARITA UT DICNIFI-CIAMUR” Ja en la predel·la, la imatge dels Sants Joans ens mostra a les dos figures assentades enfrontades, col·locats els personatges un davant de l'altre sobre un fons que ens mostra un paisatge amb una ciutat d'origen fantàstic, i una marina que ens mostra un barco navegant sobre el mar. La següent imatge ens mostra la visitació. En ella apareixen els dos personatges principals, María i la seua cosina Isabel, en el centre acompanyades per Sant Josep darrere de la Mare de Déu i una figura femenina, que serà possiblement una serventa, amagada en una arquitectura emmerletada. La següent imatge és el Christus Patiens o baró de dolors. L'escena està composta per Crist subjectat per dos àngels. La següent escena ens mostra a Sant Pau i a Sant Pere. Estos es presenten en la mateixa posició que els Sants Joans, assentats en un banc i enfrontats entre si. L'última escena és la Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir. S'els mostra en la mateixa posició que els personatges de l'escena anterior, assentats en un banc i mirant-se entre ells.

El material emprat és la maçoneria amb argamassa. Les sostrades són a un vessant. L'entorn més immediat d'estos corrals està format per cultius de secà, principalment garrofera, i ametlers, original del moment de construcció. D'ells queden prou exemples com el corral d'Arnal, el de Coca, el de l'Esquerrà o el de Moliner. Este últim és el més destacat per la seua antiguitat ja que és anterior a l'any 1840, encara que es desconeix la data de construcció. També destaquen per la tipologia constructiva ja que la resta de corrals usen una arquitectura arquitravada i en esta ocasió el pas als estables es realitza a través de grans arcades.

Arquitectura Tradicional del Poble

Arquitectura Tradicional del Poble

El nucli originari de Náquera se situa en la contornada de la plaça de l'església. Els carrers són estrets i tortuosos, amb adzucats, i les places es continuen l'una a l'altra. En esta zona se situava l'antic castell de la població del què hui no ens queda cap resta, però del que s'ha trobat nombrós material arqueològic.

Es trobava rodejat per una muralla d'origen medieval de la què tampoc ens queden restes, però que podem situar en la línia de fatxades que es troba prop de la carretera. Quedaria englobat dins d'este cércol l'actual plaça capellà Escandell, o Pla del Fossar, en la que se situava l'antiga mesquita islàmica, i sobre la qual es va construir la primitiva església de la població.

Arquitectura Tradicional del Poble

Este nucli primitiu d'origen medieval va ser ampliant-se amb el pas del temps, incloent la part baixa de la població, el barri, o l'era (antigament una era i l'horta del Carme). També va ser ampliant-se per la part alta, encara que en èpoques també llunyanes. L'arquitectura tradicional del nucli urbà de Náquera es caracteritza per cases en dos altures, amb alternança de dos colors en les fatxades, generalment mai en color blanc, amb la finalitat de destacar els motius decoratius, que se situen en els cantons i rodejant les finestres i balcons o com a element de divisió entre plantes.

Arquitectura Tradicional del Poble

Els motius decoratius són de tipus geomètric per a la rematada de la fatxada, i l'interior i rematada de les pilastres i a base de flors de lis en els balcons i en les baranes de les finestres. Altres vegades esta decoració s'alterna amb taulellets. La majoria d'estes cases daten de mitjan o finals del segle XIX.

L'estructura interior de les cases es deu a l'economia agrícola i ramadera que ha tingut la població. Moltes d'elles encara conserven està distribució original. Posseïxen una entrada molt àmplia, per a permetre el pas del carro i dels animals. A cada costat de la portada es troba una habitació, generalment quasi les úniques de les vivendes. L'entrada dóna pas a una àmplia estada que realitza les funcions de menjador, sala d'estar, etc. I és el nucli o centre de la vida en la casa. Des d'ella s'ix a un ampli pati en què adossats a la paret trobem el bany i la cuina. El pati serà més o menys ampli depenent de l'economia i les necessitats familiars.

Arquitectura Tradicional del Poble

A finals de 1800, Náquera es convertix en una zona d'estiueig, amb nombroses cases de segona residència. Este és el moment del naixement de la urbanització La Carrasca. Dels primers xalets que es construïxen queden nombrosos exemples, com les Oliveres, la Casablanca, o Momparler. L'estructura d'estos és prou semblant.

Tots ells són vivendes unifamiliars rodejats d'àmplies zones de jardí. Tota l'estructura utilitza elements propis del modernisme, amb bancs decorats amb trossos de taulellets, nombroses fonts amb una imitació de coves, etc. L'estructura de les vivendes es també la típicas d'este moment amb un nucli quadrat amb grans zones de pas i amb una torre adossada a un dels costats, amb amplis miradors.

Arquitectura Rural

Un dels aspectes més destacats de la població és la seua arquitectura rural dispersa. Náquera ha sigut un poble amb una economia ramadera i d'agricultura de secà. Estos usos han deixat una profunda empremta en tot el terme. Náquera ha patit sempre per l'abastiment de l'aigua, per això trobem obres d'allò més diverses per a la seua busca, canalització i emmagatzemament. Destaquem la presència d'un bon nombre d'aljubs, com l'aljub de Mont Ros, l'aljub dels voltes, l'aljub de pebre, etc.

Aljub de la patà

Aljub de la patà

D'ells, un dels millor conservats és l'aljub de la Pota o aljub de Sant Isidre. És un aljub que es localitza junt amb un camí rural, la funció del qual era servir d'abeurador ja que en la zona trobem nombrosos corrals. Per la forma exterior diem que presenta la tipologia bàsica d'aljub amb un depòsit únic rectangular i subterrani, amb l'entrada de les aigües per la part posterior i amb una capacitat d'emmagatzemament de 310000 l. Pel costat frontal presenta una boca d'eixida d'aigua que deriva en una xicoteta séquia o abeurador del qual ens queden algunes restes. En la part superior ens queda un taulellet de Sant Isidre Llaurador que dóna el nom a l'aljub.

Mina del sifó

Mina del sifó

Trobem altres tipus de construccions de busca i de canalització d'aigua. Una de les estructures més interessants de busca d'aigua és el Sifó de la Mina, per les apressants necessitats aigua per les quals passava la població. Consta de diversos elements que entre si formen una unitat. La part més important és el túnel excavat en la zona del Peucal. El túnel travessa tota la zona del Peucal, seguix per la Satarenya i ix de nou a la superfície ja en el poble veí, Serra. El túnel té en la part inferior un canal, complint la seua funció de canalitzar l'aigua. L'entrada al túnel està en el barranc de Náquera, just en la part de davant de la urbanització del Peucal. Està formada per un mur de contenció de rajola col·locada a soga i a tió. L'entrada pròpiament dita és un arc de mig punt. El canal d'aigua interior contínua per l'exterior fins a comunicar amb una séquia en la part esquerra del barranc. El canal en la zona d'encreuament del barranc es va cobrir amb unes lloses de pedra. Seguix per la zona del barranc i apareix en la dins del nucli per la zona de la bassa blanca. Des d'ací seguix per davall d'algunes cases i torna a eixir a la superfície en la zona d'horta del raval.

Corrals

Corrals

La ramaderia ha deixat com a empremta nombrosos corrals, alguns d'ells en prou bon estat, altres derruïts i altres reutilitzats i amb un canvi d'ús. La zona més destacada pel nombre de corrals és la zona de la pota. La majoria d'ells són de planta rectangular amb una zona oberta i una altra tancada dividida en estades amb tot el recinte rodejat per un mur de tancament.

El material emprat és la maçoneria amb argamassa. Les sostrades són a un vessant. L'entorn més immediat d'estos corrals està format per cultius de secà, principalment garrofera, i ametlers, original del moment de construcció. D'ells queden prou exemples com el corral d'Arnal, el de Coca, el de l'Esquerrà o el de Moliner. Este últim és el més destacat per la seua antiguitat ja que és anterior a l'any 1840, encara que es desconeix la data de construcció. També destaquen per la tipologia constructiva ja que la resta de corrals usen una arquitectura arquitravada i en esta ocasió el pas als estables es realitza a través de grans arcades.

Les Trinxeres

Les Trinxeres

Accés, des de Náquera (5,5 km.) prendrem el camí de la “Patà”, a què s'accedix per darrere d'un restaurant amb un gran pi a l'entrada (direcció Ecoparc). A uns 3 km. Trobarem dos bifurcacions pròximes que hem de prendre per la dreta. En l'encreuament de camins que ve a continuació girem a l'esquerra i després a la dreta. Seguint la senyalització per este camí de terra arribarem a l'aparcament.

Les Trinxeres

Des de la ctra. de Massamagrell CV-305 (3,6 km.), prendrem l'accés al camí de la “Patà” i la urb. Bonança (a l'altura del km. 7, a uns 50 m d'una gasolinera). Seguirem sempre este camí deixant l'entrada a la urbanització a la dreta. Després, passada la urb. El Corralet, en una corba, prendrem el camí de terra a la dreta. Des d'ací, seguint la senyalització arribarem al lloc d'aparcament.

Les Trinxeres

Les Posicions Defensives del Cabeç Bord són una de les poquíssimes mostres de recuperació d'arquitectura militar de la Guerra Civil existents al nostre país. Al llarg d'un breu recorregut autoguiat, amb l'ajuda de 6 panells s'expliquen el context històric i geogràfic que definixen la importància estratègica de l'enclavament, la construcció i funcionament de les estructures visitables, la vida quotidiana que es va poder fer en elles, així com els fets locals de transcendència, en especial l'establiment del Govern de la República de Náquera.

Les Trinxeres

Construïdes pels republicans a mitjan 1938 en el context de l'Ofensiva sobre València, constituïen un punt fort avançat a l'últim cinturó defensiu que protegia la ciutat. La seua missió era, en el suposat cas que caiguera la famosa línia XYZ precedent, impedir el desplegament d'un exèrcit que penetrara pel port de l'Oronet cap a València; cosa que no es va produir mai. Les estructures es componen de trinxeres, pistes d'accés, galeries subterrànies, basses d'aigua per a refrigeració d'armes i nius de metralladora en distintes fases de construcció i acabat, on són visibles els efectes de les voladures dutes a terme després de la guerra.

Susana Pérez Ibáñez
susana@naquera.com
Gestora Cultural
Telf. 961680002 (ext. 2139)
Fax. 961681317

Mª Dolores Pérez Ballester
dolores@naquera.com
Regidora de Turisme
Telf. 961680002 (ext. 2146)
Fax. 961681317

Ajuntament de Nàquera.

Plaça de l'Ajuntament, 1
46119 | Nàquera | València | Espanya

avís legal

tots els drets reservats

Valid XHTML 1.0 Transitional ¡CSS Válido!

Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra la política de cookies, aquí Si continuas navegando estás aceptándola
Política de cookies